L'aula de Cris


Deixa un comentari

Anem fora

Els nens  són com petits científics que necessiten oportunitats per  l’exploració lliure amb els seus sentits,  oportunitats per donar sentit al seu món a través del que veuen, del que escolten, del que toquen, perquè volen saber a què sap, quina textura té, etc.

imageNo cal complicar-se la vida, no agafeu la solució més ràpida, ells no necesiten el teu smartphone i tampoc la teva tablet…SURT, surt a  l’aire fresc, ells necessiten estar a gust, amb espais oberts i amb la llibertat d’utilitzar la seva imaginació.

Ja haurà temps per aprendre  l’últim joc educatiu (TIC’s) o per donar-les un currículum molt ric aprenent xinès amb activitats extraescolars. Ara és temps de sortir, de donar-les l’oportunitat de desenvolupar el joc  i que dins l’escola sí que es desenvolupa, però de manera regulada i que a vegades limita la curiositat natural dels nens. No fem el mateix a casa, respectem el seu ritme amb espontaneïtat i llibertat, amb oportunitats on poden jugar el que ells volen i com ells volen.

Qui no ha utilitzat, quan éreu nens, una ampolla aixafada o un globus inflat en una de les rodes de la seva bicicleta per modificar el seu so i que sembli una Harley? Aquesta podria ser una gran idea per divertir-te amb el teu fill allà fora.

(null)

image

I això són les pedretes amb una mica de mar de la Costa Brava de Barcelona i valen més que totes les joguines del món mundial.

Ens anem fora on la imaginació es posa les botes?image

Una abraçada i ens veiem d’aquí a una estona

(:

Anuncis


Deixa un comentari

Intercanvi de natura

Recordeu quan va ser l’última vegada que vau jugar al parxís amb els seus fills? Quantes coses belles que vivim en la nostra infància s’estan deixant de banda pel consumisme, el mal ús de les noves tecnologies o l’acumulació de deures i activitats extraescolars sense respectar el seu ritme.
Creixem d’una vegada i ajudem als nostres fills a ser feliços amb menys coses però amb més qualitat. Tornem enrere, amb coses senzilles, amb més jocs a l’aire lliure, més temps amb pares, amb avis, això si, sense presses.

No fem perdre el seu interès per la natura donant-los una tablet o posar-los la tv, quan allà fora hi ha un munt d’opcions belles per gaudir, res pot reemplaçar el contacte humà i l’ensenyament amb amor.

Alba (de 3 anys) i jo hem fet un intercanvi de natura amb els seus cosins d’Alemanya: L’Angela i el Sebas, mentre ella estava de visita aquí a Barcelona. La idea va néixer d’ella, quan de camí al parc va trobar una fulla d’un arbre i va descobrir que quan l’agitava feia un so especial, com si a dins tingués unes llavors i ràpidament la va posar dins la seva butxaca dient: “per l’Angela” i pel Sebastian va trobar una ploma de colom, si mares i pares,de colom i tranquils que no va passar res (hehe)

Doncs vam decidir tornar a casa, agafar la caixa d’ous de la nevera i tornar al parc per posar a dins els seus tresors.

IMG_3277IMG_2996

IMG_3280

Els últims detalls (:

Perquè aquesta dona es va quedar amb la nostra Caixa d'ous, tia Cris? (em va preguntar 1000 vegades)

Perquè aquesta dona es va quedar amb la nostra caixa d’ous, tia Cris? (em va preguntar 1000 vegades)

Dins d’aquesta simple caixa d’ous mitjans, a part de tresors, hi ha pensaments bonics i el temps posat en ella. La caixa ja ha arribat al seu destí, i ells ja s’han retrobat. Us imagineu les cares dels seus cosins en obrir el paquet que els havia enviat l’Alba des de Barcelona i en plenes vacances?

Un ocellet em va explicar que l’Alba els va explicar detalladament on va trobar les fulles, les pedres, les pinyes i la ploma de colom hehe.

Veieu que és fàcil?. Us animo a fer-ho, no hi ha res a perdre però si moltíssim a guanyar!

Bona tornada a l’escola i ens veiem d’aqui una estona amics!

 

 

 

 

 


Deixa un comentari

De carn i os

superdad

Una  vegada, a casa d’un amic, vaig sentir una frase a la ràdio, una publicitat d’un telèfon smarthphone que deia: “Ha sortit ja l’smarthphone que et facilitarà la vida”. I això és veritat, però depèn de quina part de la teva vida vols que et faciliti les coses: a la feina? D’acord. Però en la teva família o amb els teus amics? Millor que no (només per demanar una pizza flash a “Nevera roja” haha)

Ja saps que ets l’heroi de carn i os dels nens? Sí, TU, com a pare o mare, o tu com a avi o tieta, tens superpoders. I tant!

Així doncs, (m’hi incloc) hem  d’intentar actuar com a superherois i d’estar-ne a l’altura. Sí, perquè ells ho puguin veure, gaudir-ne i deixar-los amb cara de no poder dir ni fava.

Primer de tot, hem de deixar aquest “smarthphone que ens facilita la vida” en estat “ocupat”. Tenim un repte, recuperar i deixar sortir els nostres superpoders, a vegades s’amaguen a la nostra bossa, o aquest superpoder de passar tota la nit pendent del fill amb febre i al següent dia aguantar tot el dia a la feina com un campió, o passar nits senceres sense dormir intentant fer dormir el nebot (quan ens toca fer de cangur a les tietes), el superpoder de tornar a jugar i de riure com a nens, de convertir-nos en actors d’oscar tot de cop explicant-los una història o fent l’hora del te amb les seves nines, o el de la meva mare: el seu sisè sentit que preveu el perill. Com et quedes amb això, eh? Això es sobrehumà!

Així que…, recorda que a les teves mans hi ha amagats els millors superpoders del món mundial!. Aquí us en deixo un exemple, el meu superpoder de tieta amb el Sebastian: un aparell que mai no necessita reiniciar-se, que funciona sense wifi (i que encara no sé per què no és a la llista d’aparells moderns, caram!) i que és capaç de treure expressions com: halaaaa!, no m’ho puc creure! Em toca a mi!

2015-11-6--02-22-14

Per tant, tornem al que deia la publicitat, creus que aquest smarthphone que “ens facilita la vida”, té al menys un d’aquestes superpoders? Creus que hi ha una app amb radar per prevenir el perill quan els teus fills estan sols?

Aquí, uns quants superherois que preferim continuar en l’anonimat. He! He!:

– Aconseguir una disfressa de pare noel a 120 km del poble, la mateixa tarda del 24 per crear moments com aquest:

Aconseguir una disfressa de pare noel a 120 km del poble, la mateixa tarda del 24 per crear moments com aquest.

– El superpoder de passar hores així:

– El superpoder de combatre les pors infantils. Carles amb ajuda dels seus amics li han donat un toc especial al bosc del poble, ara s’ha convertit en el lloc preferit de la seva petita Carmen i també de més nens:2015-14-6--17-26-37

-El superpoder de fer un actor d’oscar:


– El superpoder  d’escoltar si el seu nadó plora, sense walkie talkie, a la planta de dalt, amb les portes tancades i mentre el pare està amb ell:biberon

– Superpoder de donar-li la volta a aquests dies plujosos i passar-ho genial dins de casa:IMG_2019

– Superpoder de dedicar-li el temps que calgui per saber com li va anar el primer dia a l’escola:

Hallo?

hola?

-El Superpoder de complir i no canviar per res l’hora del te els dimarts a les 18:30:IMG_0151

– El superpoder d’aconseguir que es mengin les verdures:2015-15-6--15-59-32

És evident que aquests superherois no salten gratacels, ni tampoc capturen dolents, el que aconsegueixen és molt més poderós: fer el món dels seus fills un lloc millor.

I tu, quants superpoders tens amagats?

Bon inici de setmana a tothom 🙂


Deixa un comentari

Explica’m un conte

Hola!!! he tornat…ens anem a la platja?

IMG_2572

Cada vegada més connectats i cada vegada més sols. Abans podíem gaudir dels nostres sentits. Ara amb la saturació de pantalles, cada vegada: percebem menys, toquem menys, escoltem a mitges, ens abracem menys.

No tinc clar si, al final, aquest món de gadgets i pantalles ens connecta o ens desconnecta de la realitat. Moltes vegades jo també m’escapo d’això.

Aprofitant la visita sorpresa dels meus nebots a Barcelona i el bon temps que feia, la meva família va anar (aquesta vegada no vaig poder anar amb ells) a la platja, però els vaig prometre estar amb ells al vespre, així que l’únic que els vaig demanar va ser: “Agafeu algunes pedres de la platja”.

Va ser tanta la seva emoció que no els va importar tornar a casa portant la motxilla plena de tot tipus de pedres. Segons em va explicar la meva mare, els meus nebots volien seguir les indicacions que els habia donat sobre la forma i la mida de les pedres que utilitzaríem: “aquesta sí, aquesta no, aquesta sí, aquesta no … “o s’acostaven a preguntar: “mare, què en penses d’aquesta?”, “Oma, ho veus?, ho veus? aquesta té forma de cor!”.

No tinc fotos d’aquest gran moment, perquè la idea era deixar mòbils apartats i gaudir. Però sí en tinc del que vam fer després. Mira:

1r. Selecció de pedres i al mateix temps parlar del que farem:

IMG_2639

pedres platjeres

2n: Cobrir de paper la taula (per evitar algun accident he! he!)
 IMG_2525
3r: Hem dibuixat, pintat i  tacat una miqueta.

IMG_2531

veieu que aquesta té forma de cor?

Veieu que aquesta té forma de cor?

4t: Hem deixat assecar les pedres 24 hores a la finestra.

IMG_2537

5è: Per últim hem reciclat una bossa de tela, i hi hem posat un nom amb boli “Explica’m un conte” per guardar les nostres pedres.

IMG_2542

Fins que ha arribat la meva germana a casa meva i per tant l’hora del conte. D’això no hi ha foto, només la imaginació de una mare amb els seus fills.

Sabíeu que la imaginació és un dels camins per conèixar el mon emocional dels nens?. Un camí molt important en el desenvolupament posterior de toda la seva personalitat. Així que no matem aquesta imaginació i donem-li curs, us asseguro que també ho gaudireu.

No hi ha ningú millor que els nens per fer-nos tornar a la màgia i fer-nos reiure tant, que el cos t’ho agraeix (es tonifica l’abdomen he!he!).

complicesI abans d’acabar, mireu el que vaig fer amb les altres pedres que van sobrar:

IMG_2569

IMG_2632

El cactus que mai no podré matar ha! ha!

Espero us hagi agradat aquest post. Gràcies per la seva visita i ens troben d’aqui a una estoneta.

Un petó (: !!!


Deixa un comentari

Hola tothom

IMG_2590

“Una estoneta amb tu”, quatre paraules senzilles que resumeixen aquest lloc, amb el qual vull demostrar-te que realment Sí que es pot gaudir de la vida sense les noves tecnologies. Som a l’era de les pantalles i no n’estic en contra, però arriba un moment en què cal desconnectar-se i recordar el que realment importa: la teva família, els teus fills, els teus amics.

I tu, que penses d’això?

Un petó (: